Cat / Esp / Eng
Esteu aquí: Inici Magazine Entrevista amb Rebecca Sugar, creadora de Steven Universe

Entrevista amb Rebecca Sugar, creadora de Steven Universe

El passat 2014, durant el festival d’Annecy, vàrem tenir la increíble oportunitat d'entrevistar una de les creadores més fascinants i amb més talent del panorama actual: Rebecca Sugar, responsable de gran part dels episodis més venerats de la icònica "Hora de Aventuras" i actualment...

El passat 2014, durant el festival d’Annecy, vàrem tenir la increíble oportunitat d'entrevistar una de les creadores més fascinants i amb més talent del panorama actual: Rebecca Sugar, responsable de gran part dels episodis més venerats de la icònica "Hora de Aventuras" i actualment trencant motlles i establint un nou punt àlgid per a la innovació a les sèries d'animació per a tots els públics amb la seva pròpia obra, "Steven Universe". Durant la conversa, vàrem debatre les seves metes amb la sèrie, les influències dels seus orígens com a dibuixant de còmics, el seu procès com a compositora i fins i tot temes més personals. Gaudiu-ne!

copy_of_rebeccasugar2.jpg

Animac Magazine: Moltíssimes gràcies pel teu temps! Ens ha encantat la teva conferència prèvia, en la que has mencionat estar realitzant un experiment: fer que els teus personatges creixin. Podries contar-nos més al respecte?

Rebecca Sugar: Una de les meves metes per Steven Universe és aquesta, perquè és una història d’arribar a la maduresa, de ser un nen a ser una espècie d’adult en miniatura. Moltes coses han passat abans de que la sèrie comencés que l'Steven no sap del tot! El que intento fer realment amb la sèrie és... diguem que revelar la complexitat del món de tota aquesta gent que eren més grans que ell. També està basada en mi i l'Steven --el germà real de la Rebecca Sugar, Steven Sugar-- durant aquella època. Tot el que jo volia fer era ajudar-lo a no cometre els mateixos errors que vaig cometre jo quan passava per aquesta transició. La sèrie es centra molt en això. Mentre l'Steven aprén coses, l'audiència les aprén amb ell. I així podem seguir expandint aquest món, però mai és petit, sempre és gran, ell simplement està aprenent sobre el mateix, amb tu. Aquesta és la meva manera de, diguem, mantenir-ho tot independent i consistent. El món és com és per una raó, i l'Steven està aprenent això. Desplaçar-nos d'aquesta espècie d'univers egocèntric on un viu, on tothom i tot està fent-se per tu... a veure que no és exactament així. D'aquesta forma, volem explorar cada personatge i com interactuen amb l'Steven.

Animac Magazine: És realment interessant, ja que a més, basar l'Steven en el teu germà et prové d'una autèntica referencia. Quants anys té ara?

Rebecca Sugar: Vint-i-tres.

Animac Magazine: T'hem preguntat durant la conferència pels teus primers còmics, Pug Davis, que vas publicar a la teva web fa anys. Han influenciat també aquests la sèrie?

Rebecca Sugar: És clar! (riu) En realitat, em ric perquè, saps què, la sèrie es torna més i més Pug Davis constantment. Em trobo a mí mateixa tornant a un munt de coses que m'agradava fer quan nomès feia Pug. I un munt de personatges són similars. Crec que Pug i Blouse ténen molt en comú amb l'Amethyst i la Pearl d'alguna manera... i amb la Garnet. En realitat, tots, els seus orígens... son realment jo i l'Steven i la gent que coneixia. Me n'alegro molt d'haver pogut fer totes aquestes coses, d'haver fet un munt de còmics per anticipat. Comences a adonar-te'n de que segueixes fent les mateixes coses per una raó, perquè simplement estimes certes històries i certs personatges. Si no hagués fet un munt de còmics, no hagués sabut això. Probablement m'estaria caient de cul, però ara puc simplement dir "M'encanta aquest personatge neuròtic, el vull a tot arreu."

Animac Magazine: Per nosaltres, és realment important que finalment una dona hagi creat una sèrie de televisió a Cartoon Network, dins una indústria dominada per homes. La sèrie compta amb una sensibilitat diferent, una que té un impacte en els nens d'avui dia, ja que en moltes ocasions aquests busquen els seus models a imitar a les seves sèries preferides. Què n'opines al respecte?

Rebecca Sugar: Crec que, quan ets un nen... tothom dibuixa, tothom vol dibuixar, dibuixar és divertit! Tothom que treballa actualment a l'animació dibuixava moltíssim quan era petit. Però, en algún moment, quan creixes, algú et diu "això no és una cosa que realment pots fer per a guanyar-te la vida" o "aquest no és un bon dibuix" i simplement pares, o continues, perquè vols seguir endavant, o perquè delires i creus que realment ho pots fer. Tothom pot fer-ho, simplement tens que seguir dibuixant - com a adolescent, com a adult - i llavors intentes trobar un balanç, i que et segueixi important. I quan una cosa com aquesta és tan personal, quan t'exposes a tu mateix - perquè és el teu art! - és difícil situar-te allà fora, hi ha aquest sentiment de "no puc fer això". Crec que qualsevol que segueix dibuixant a pesar de tot, que no serà disuadit d'elaborar idees - i no importa quines siguin - i sap que no són errònies... si pots superar tot això, llavors estaràs bé. Ningú t'ha de dir que facis coses, pots simplement fer-les. Quan estàs fent còmics, ningú pot parar-te, simplement ho fas. I els imprimeixes i els grapes i ja estàs, allò existeix! I la gent ho jutjarà, però a qui l'importa? Mentre no paris, pots fer tant d'art com vulguis. És important simplement seguir fent-ho, sense aquesta por de que no sigui legítim. Sóc de Maryland, i l'animació no és realment res allà, no hi ha cap comunitat d'animaciò a Maryland... Hi ha tantes raons per a dimitir i si tu simplement no esculls cap d'aquestes raons i no dimiteixes, llavors definitivament ho aconseguiràs, perquè ja ho fas tu mateix a dia d'avui. M'he allunyat moltíssim de la pregunta, però crec que hi ha un munt de gent amb coses a dir que creuen que ningú els escoltaria per alguna raó. Aquí a Annecy un munt de persones parlen de treballar al món de l'animació a Europa comparada amb Amèrica... hi ha tantíssimes coses a dir sobre viure a aquests altres paísos, però veus gent aproximant-se a la forma en la que l'animació és i actúa a Amèrica! I no hi ha cap raó per a fer això, ha d'haver-hi molt a dir respecte a què és l'animació europea. I tothom pot dir-ho i pot fer-ho, però com hi ha precedents, la gent apunta cap a aquests precedents. Al final del dia, la cosa realment difícil que tothom hauria de fer és lluitar a través de totes les seves pors i simplement fer allò que realment significa alguna cosa per a tu, encara que a ningú li importi. Això és infinitament més valuós que alguna cosa realment avorrida que ha sigut contractada perquè és molt semblant a totes les altres.

Animac Magazine: Podríem parlar del teu treball previ a Adventure Time? Ens interessen molt els teus orígens musicals.

Rebecca Sugar: No sè si tan sols sabien que jo feia música. Vaig fer la banda sonora per al meu curt Singles, simplement xiulant, i vaig fer-la amb els meus amics quan era a Nova York. La música era un hobby que jo no compartia amb ningú, nomès el meu germà i els meus amics més propers. Escrivia petites cançons, però que eren molt esbojarrades i que anaven de dibuixar còmics, no eren cançons sofisticades. No vaig pensar mai en fer-ho en cap mena de circumstàncies professionals. I llavors, hi havia hagut cançons a Adventure Time abans, i adoro els musicals i em feia moltíssima il·lusió provar-ho. En realitat, quan penso en musicals penso en enormes espectacles, i si intentes fer això és realment intimidant, però en Pen [Ward] em va dir "si vas a fer la cançó, pensa-la com una cosa petita i íntima per aquests personatges". Hi ha molta menys pressió, que és com realment toco jo música amb els meus amics. La cançó de les patates, vaig escriure la lletra i el Pen va aportar-hi la part de les patates. Va ser un procés col·laboratiu.

Animac Magazine: Acabem amb una pregunta personal, en cas de que et sembli bé. La teva parella també treballa amb tu, com complementeu la vostra vida i treball? Us resulta difícil?

Rebecca Sugar: Ell és brillant, un artista brillant el treball del qual sempre he estimat. Crec que treballar amb ell... No importaria, en qualsevol cas, jo voldria treballar amb ell, perquè porto sent fan del seu treball des que ens vam conèixer i vaig descobrir la seva animació - és un animador tan bo. I penso moltíssim sobre la forma en la que parlem i conectem, perquè els dos estem tan, tan obsessionats amb l'animació, és part de les nostres identitats i realment ens hi apropem de forma completament oposada. Crec que treballar amb ell i coneixe'l des de fa tant temps ha sigut tan important per mi, perquè estic molt obsessionada amb el meu treball, m'hi apropo moltíssim i sempre penso: "si simplement treballo més dur en això, si treballo MÉS en això, ho milloraré". I no s'assembla gens al seu sistema. Ell sent el contrari. Si elabores massa alguna cosa, si la treballes massa a fons, ja no serà divertida. Suposo que mai vaig pensar que no puc maquinar la diversió mitjançant forçar-la dins l'existència, és impossible, i crec que té raó al respecte. Sento que som dos llimones del mateix tamany que s'atreuen constantment dins el seu espai. Hi ha alguns moments d'ambient creatiu o discusió constant, de la millor de les formes. No puc fer-ho a la seva manera però la respecto tant i sé que ell sent el mateix, així que mai puc estar en desacord, però sempre estic en desacord, simultàniament, és com una emoció perpètua a la meva ment i al meu cor.

Animac Magazine: Moltíssimes gràcies pel teu temps!

Rebecca Sugar: Gràcies a vosaltres!

Entrevista realitzada per Adrià Carande, Carolina López i Xavier Manuel


Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
Vimeo
La Paeria - Ajuntament de Lleida

Subscriu-te a la NEWSLETTER ANIMAC!

Contacta

info@animac.cat
Tel/Fax: +34 973 700 325