Cat / Esp / Eng
Esteu aquí: Inici Magazine Entrevista amb JG Quintel, creador de Historias Corrientes

Entrevista amb JG Quintel, creador de Historias Corrientes

Aquest passat 2014, durant el festival d'Annecy, vàrem tenir la sort d'entrevistar el brillant creador JG Quintel, qui després d'un memorable paper com a director creatiu a "Las Maravillosas Desventuras de Flapjack" va poder crear la seva pròpia sèrie, la hilarant "Historias Corrientes".

Aquest passat 2014, durant el festival d'Annecy, vàrem tenir la sort d'entrevistar el brillant creador JG Quintel, qui després d'un memorable paper com a director creatiu a "Las Maravillosas Desventuras de Flapjack" va poder crear la seva pròpia sèrie, la hilarant "Historias Corrientes". Durant la nostra conversa, vàrem parlar de la producció de Flapjack, els orígens de Historias Corrientes com a curt underground, el seu alter ego animat, i la màgia de les explosions. Divertiu-vos!

jgquintel.jpg

Animac Magazine: Mil gràcies pel teu temps! Abans de res, ens interessa molt la teva etapa a Flapjack, ja que ens sembla una joia realment infravalorada dins la història recent de l'animació. El seu equip estava format per molts artistes que després van treballar a Hora de Aventuras, el creador de Gravity Falls Alex Hirsch, i tu eres un dels artistes principals. Com us sentíeu durant la seva producció? Va ser una sèrie realment especial per a alguns de nosaltres, però en aquella època Bob Esponja era per tot arreu... Com era l'ambient de treball per aquells temps?

JG Quintel: Mentre la fèiem ens ho passàvem genial. Thurop Van Orman va crear la sèrie, havíem anat junts a CalArts, i vàrem treballar junts a Campamento Lazlo, així que quan la van contractar, em va demanar que fos el seu director creatiu i vam acabar... Vaig aprendre molt! Perquè fins llavors només havíem - bé, jo només havia fet storyboards... I en aquest paper, vaig poder estar a la sala de guionistes i ajudar a crear històries, animàtiques, mescles, tot! Part del procés era pràctica, essencialment, i un aprenentatge de com funcionen aquestes coses, durant dues temporades. Estàvem contractant a tots els nostres amics, com en Pen [Ward], en Kent [Osborne], l'Alex [Hirsch] i gent de classe, gent que coneixíem de la cadena... Ja saps, la cadena va fer una mena de canvi i va decidir produir totes aquestes sèries noves quan va començar Hora de Aventuras, i després Historias Corrientes... I Flapjack estava acabant de forma natural. I, realment, diguem que ens vam dividir per la meitat. En Pen va aconseguir la seva sèrie, se'n va emportar gent de Flapjack, i llavors jo vaig aconseguir la meva i també me'n vaig emportar gent. Va ser interessant, perquè en aquella època mai havíem estat en aquestes posicions, estàvem experimentant i divertint-nos.

Animac Magazine: Això és genial, perquè no us preocupàveu per les audiències o per coses així, simplement...

JG Quintel: No, és a dir, volíem que funcionés molt bé, però bàsicament l'estàvem fent només per a nosaltres, i jo crec que va trobar una audiència, hi havia molta gent que la coneixia i a qui li agradava molt. Saps, sempre em vaig preguntar per què no va funcionar millor, per què no va arribar més endavant, però...

Animac Magazine: Era una audiència leial, al menys.

JG Quintel: Cert, cert, i això és maco.

Animac Magazine: Hi ha un capítol concret de Flapjack que vas escriure amb Kent Osborne anomenat "Panfake"...

JG Quintel: Sí, recordo Panfake.

Animac Magazine: És un dels meus preferits! Vaig sentir que el va inspirar un rumor de que es preparava una mena d'estranya sèrie Flapjack-esca paralel·la a una altra cadena, i vau decidir parodiar-ho.

JG Quintel: Estic intentant recordar-ho exactament... Va ser fa temps, tio, fa molt de temps... Recorda'm el que passava al capítol.

Animac Magazine: Hi havia un espectacle de titelles...

JG Quintel: Ah, sí, sí!

Animac Magazine: Tenia un personatge semblant al Flapjack que tenia molt d'èxit...

JG Quintel: Ja me'n recordo. Crec que era... anaven a treure una cosa molt similar a Flapjack a un altre estudi, no recordo quin. I recordo que estàvem com "aaargh, estàn copiant el que fem!", així que era com... diguem que rient-nos-en de la situació. Va ser un capítol molt metareferencial, una broma privada.

Animac Magazine: Passant cap a Regular Show, ens agradaria preguntar-te sobre en Mordecai. Has dit a moltes entrevistes que és una mena d'alter ego teu, i també li poses veu! Quant de tu mateix hi poses al personatge?

JG Quintel: Molt. La manera com es comporta i tot... Sóc jo fent veure que - si em trobés en aquesta situació, com reaccionaria? Totes aquestes petites coses, com el "Wooooh!", "Yeah-yuh!", i els "Hmm-hmm", són coses que fèiem a la universitat, només jo i els meus col·legues, així que moltes d'aquestes coses són totes de la vida real, simplement... situades a una sèrie.

Animac Magazine: Llavors et sents còmode amb aquesta idea? Mai t'ha preocupat que en Mordecai sigui un reflex de la teva ànima? (riure)

JG Quintel: És a dir, miro enrere i em dic "oh, això és exactament una cosa que jo feia!". Hi ha un munt de capítols així i ningú ho sap, però la part genial és que pots agafar allò que va ser real i convertir-ho en un dibuix animat d'onze minuts i la gent pot seure a veure-ho, i funciona, és divertit... Saps, a vegades, una història comença com "una vegada vaig intentar menjar-me una truita de dotze ous, per a guanyar una gorra o una samarreta o no-sé-què", i això no és tan genial com a capítol, però el que vàrem fer amb això per a convertir-ho en una cosa realment guai és... agafem alguna cosa de la vida i llavors construïm i treballem al voltant d'això. Sempre estem buscant aquesta palleta d'or de la vida real, per a identificar-nos amb ella, i llavors trobar com convertir-la en un dibuix animat.

Animac Magazine: Ens agradaria preguntar-te sobre el teu curt original, "2 in the AM PM”. Com va funcionar inicialment el procés creatiu per aquest curt i com va portar-te cap a Historias Corrientes i cap a com és actualment?

JG Quintel: Aquest curt... en realitat, és graciós, perquè aquest curt no podria haver existit sense jo tenint un treball a Cartoon Network. En aquella època, jo era al meu últim any a CalArts i normalment les teves pel·lícules són realment importants perquè són les que t'aconseguiran un treball a la indústria. I jo ja tenia un treball a la indústria, estava treballant a Flapjack, així que no tenia cap pressió com ara "Tinc que fer una cosa que la indústria respecti!". No em preocupava gens res d'això, així que simplement vaig pensar "Vaig a fer qualsevol cosa, el que jo vulgui, perquè no importa." I estàvem inventant-nos jocs -com fem a la sèrie per a que se'ns acudeixin coses divertides- com ara treure una paraula d'un barret i, fos la paraula que fos, intentar inventar-nos un curt sobre ella en dues nits, tot seguit, sense dormir. Un cap de setmana per a intentar fer un curt sencer. Vaig escriure aquest curt en 3 hores. La paraula era "caramel" i tota aquella idea va sorgir de cop i volta. Vaig començar a escriure, intentant mantenir el ritme, no oblidar res - i llavors, em vaig passar la resta de l'any intentant animar-lo, convertint-lo realment en un curt. Però els personatges que hi havia allà... per exemple, en Mordecai, el seu disseny de personatge apareix en aquest curt, igual que el de'n Benson. I en Mordecai és un personatge sobre el que vaig escriure un curt sencer en el meu tercer any, i anava d'un ocell dins un zoo que estava intentant escapar, i aquests cuidadors en carros de golf el persegueixen... Era massa complicat, no hi havia forma de que un estudiant pugués acabar-lo, així que vaig deixar-ho, però el disseny de personatge m'agradava molt i volia utilitzar-lo de nou. Va aparèixer una vegada més a "2 in the AM PM" i encara m'agradava, i després el vaig voler utilitzar a Historias Corrientes i va funcionar a la perfecció. I en realitat, si veus el pilot de Historias Corrientes, part d'aquest concepte del zoo era allà inicialment. Va ser creat originalment com un concepte d'animals que cuiden d'humans com si fóssin els animals...? Però van reaccionar com: "Nah, és massa estrany." I jo: "Sí, teniu raó." I ara és només aquests tios treballant a un parc. Però al pilot hi ha una escena on estan conduint i hi ha gàbies de fons, com si fos un zoo.

Animac Magazine: Una última pregunta: què s'us passa pel cap...? És a dir, hi ha un munt de finals i de clímaxos apocalíptics! Què li passa al vostre equip de guionistes per a estar tan obsessionat amb èpiques baralles apocalíptiques al final de cada capítol? És realment divertit i únic.

JG Quintel: Bé, com a tio, i estic segur que la majoria de nois s'identificaran amb això, les explosions són simplement genials i interessants i fan gràcia passi el que passi. Els focs artificials són divertidíssims de rebentar! Veure explosions és divertit! Cada vegada que veig material d'arxiu de tests de bombes atòmiques...

Animac Magazine: M'encanta.

JG Quintel: És una passada, així que posem coses així a la sèrie constantment, perquè mola molt. I ho interpretes com si, sigui el que sigui que hagi passat, al final hagi estat realment important. Per això ho incloem. Estic segur de que en imatge real seria tan car que ens ho prohibirien, però en animació simplement ho dibuixes!

Animac Magazine: Hi ha una curiosa relació entre els artistes de Cartoon Network i l'Apocalipsi com a inspiració.

JG Quintel: A partir de cert punt, quan has fet tants capítols, estàs: "Com superem AIXÒ?!". I les coses comencen a anar per aquest camí: posem explosions i coses súper-boges. Tenim capítols futurs que seran una BOGERIA, més que tot el que hem fet fins ara. Serà genial!

Entrevista realitzada per Adrià Carande i Xavier Manuel

Fotografies per Carolina López


Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
Vimeo
La Paeria - Ajuntament de Lleida

Subscriu-te a la NEWSLETTER ANIMAC!

Contacta

info@animac.cat
Tel/Fax: +34 973 700 325